La Marta avui al matí ha hagut de marxar més aviat, havia de portar el Pol al pediatre. Abans de marxar, ha entreobert la porta per veure si estava bé, per veure si encara dormia; m’agrada la sensació de saber que es preocupa per mi, la sensació de saber que és aquí al meu costat, […]
Que lentes passen les nits! El rellotge sembla que s’encalli a cada quart. Les cadenes de televisió s’inunden de tarots amb gent desesperada que no para de trucar demanant si el seu amor serà correspost. I el sol que fa el gandul i no acaba de sortir mai. Cada matí, quan despunta el dia, penso […]
El dia del funeral de la meva mare va ser el dia més tràgic de la meva vida. Una frase sense importància enmig d’una conversa de cortesia. Tres segons i el món es va enfonsar als meus peus. Fins aquell moment tenia una història tancada, un discurs après: un inici, un nus i un desenllaç. […]
Em dic Paula. Mai no m’ha agradat el meu nom. De fet no he entès mai per què em van posar Paula. A la meva època era un nom molt malvist. Visc sola. Al meu pis de tota la vida. Al pis on vaig anar a viure quan em vaig casar. Al pis on vaig […]
Quan el Jaume era jove, a pagès tot funcionava segons un guió establert, no hi havia lloc per a la improvisació i els sentiments comptaven ben poc. Per això, ell, igual que havien fet el seu pare i el seu avi, va buscar una noia de bona família i millor reputació i s’hi va casar. […]
Ajaguda i immòbil. Diagnòstic: fractura de fèmur. Trista, abatuda i plorosa. Diagnòstic: depressió. El que em passa, en realitat, té un altre nom, es diu solitud. Sí, la solitud fa plorar però també pot provocar fractures de fèmur. Ahir al matí vaig caure a casa, em va caure el bastó a terra i com que […]
La Carme feia cara de cansada. Cada cop que la mirava a través del mirall de l’ascensor esbufegava amb la vista perduda. Segur que no ha tingut un bon dia, vaig pensar. Quan vam arribar a casa i em va deixar al menjador no em va dir res. Va agafar el seu telèfon i va […]
“Bon dia Catalunya. Són les 8”, diuen a la tele. Cliiinc. El microones ja ha escalfat la llet. M’hi poso una culleradeta de Nescafé. Faig un xarrup. Carai com crema. No hauria de prendre llet que no tinc la panxa gaire bé… Ara ja la tinc feta. Me la beuré. Riiing, riiiing —Hola, mama. L’Oriol […]
Des que va caure malalta, la meva dona s’ha convertit en una coseta petita de memòria estroncada. Convoca els membres de la seva família que ja no hi són, parla amb ells i se sorprèn que la seva mare no la vagi a veure. La seva memòria ha ensopegat i ha caigut. El temps i […]
Estic molt nerviós; no sé si faig ben fet, no sé si faig el que és correcte, però això és el que la meva consciència em diu que he de fer. La meva mare no m’ho perdonarà mai. En qualsevol moment sortirà la secretària i em dirà que entri. He de fer un repàs d’allò […]